El diumenge passat, anant a córrer pel Camí de l’Olivar, vaig arribar fins al riu i, a causa de les pluges que han caigut durant les últimes setmanes, vaig tenir la sort de veure baixar el riu. En aquell moment, vaig vore perquè sempre he volgut viure al poble. Moltes vegades, quan expliques perquè no t’agradaria viure a cap altre lloc, costa trobar motius clars. Els records de la infància, els carrers on vas jugar de petit, les primeres vegades que vas sortir de marxa i d’altres motius una mica subjectius.
Aquests motius són els mateixos que lliguen a molta gent al seu poble, però natros tenim la sort de tindre motius objectius. 
La il·lusió de sentir l’aigua baixant pel riu em va fer pensar en tot allò que ens ofereix el nostre poble i que ens fa sentir, a tots, orgullosos de poder-hi viure.
Vaig seguir la meua passejada, pujant fins al castell, un altre dels símbols del nostre poble i que ens serveix de far quan venim de fora. Pujar al Castell, al marge de poder veure de prop els beneficis de les diferents fases de la seua restauració, ens permet gaudir d’unes vistes magnífiques de tota la foia. Un plaer per a la vista i una forma perfecta de recuperar la tranquil·litat que el dia a dia ens va robant.
Avui he anat fins a l’Ermita, que juntament amb els Abrics de Pintures Rupestres, formen l’altre gran actiu que la història ens ha deixat i que ara estem recuperant i tornant a aprofitar.
Totes aquestes visites, que tots hauríem d’anar fent de forma habitual, et fan renovar l’amor pel teu poble i les ganes de treballar per continuar millorant-lo.
Finalment, passejant per l’interior del poble, he vist la gran quantitat de gent que treballa per millorar-lo però que viu lluny del poble que els va veure nàixer. Els que tenim la sort de poder seguir vivint al lloc on vam créixer, hem d’entendre el dur que ha de ser estar tant lluny dels teus orígens i hem d’esforçar-nos per fer-los sentir com a seu el poble que ens ha reunit i per aconseguir que els seus fills, quan tinguen la nostra edat, estiguen orgullosos del Castell del seu poble. Fent-ho, aconseguirem continuar amb el progrés que estem vivint aquests últims anys i podrem transmetre als nostres fills i nets l’amor a la nostra terra.
Agus Juan-Camps. + fotos
[@more@]
